DANI SIRERA

Fa uns dies parlant amb l'Oriol Burgada periodista de Tvm, espero que no es molesti perque el citi. Em comentava la seva sorpresa sobre que el PP de Mataró donès suport al President del PPC enlloc de fer-ho a la Montserrat Nebrera, evidentment que parlo per mí i no per boca-teclat de tots els compromisaris del PP a Mataró, però ja jo feia temps que tenia molt clar la meva aposta i el que havia de dir als meus companys de Junta.

Dels tres possibles candidats que es podrien presentar a liderar la formació a la qual pertanyo, jo prefereixo a en Daniel per molts motius, és pencaire, em sembla una persona molt seriosa, té molt clar que el PP de Catalunya ha de defensar els interessos dels catalans però fent-los compatibles amb el sentiment de sentir-nos tan profundament catalans com orgullosos de ser espanyols i a més de fer-ho sense complexos. Però amb això no crec que sigui substancialment diferent de l'Alberto Fernández o de la Montserrat Nebrera, tant l'Alberto com la Montse s'han manifestat en termes semblants.

El que em fa decantar-me pel Daniel S. és que ell representa a la vegada el que és el Partit Popular de tota la vida, "pa lo bueno y pa lo malo" ell ha estat "a las duras y a las maduras", des de enganxar cartells fins a liderar la formació en els últims mesos; cosa que el fa diferent de la Montserrat N. a la que en els últims dies em costa entendre malgrat penso que és una persona d'una vàlua molt considerable, declaracions com que ella canviaria l'anticatalanisme del PP (em costa d'entendre perqué es va afiliar a un partit anti-català) o que el seu projecte era ella mateixa(em sembla d'un egocentrisme fora de mesura) o la seva manifestada intenció de ser presidenta del PP fins i tot sense haver-se afiliat (algú podria pensar que nomès s'ha afiliat al PP per ser la "jefa") com us deia, un valor que en la meva modesta opinió, s'ha passat de frenada i això fa que els que som del partit de pedra picada, que hem aguantat insults, intents d'agressió, agressions i hem passat moltes nits sense dormir per enganxar cartells, no ens la prenguem com una cosa nostra.

Sobre l'Alberto Fernández crec que ja li ha passat l'hora, opino que fa un excel.lent treball a la ciutat de Barcelona, té en el seu equip alguna persona a la que aprecio molt, però ja va tenir la seva oportunitat durant sis anys de desenvolupar el seu projecte, al qual per cert vaig donar suport en el seu moment.

Per això el meu suport és per en Dani, crec que ell i les persones que hi ha al seu equip, tenen la capacitat i també les ganes i la il.lusió de millorar el meu partit; penso que es mereix l'oportunitat de tirar endavant el que ell anomena i que em sona la mar de bé " CATALANISME CONSTITUCIONAL".

(la foto és del meu fill Héctor, amb en Dani i la Maria San Gil en un acte de l'última campanya electoral a Llavaneres)