miércoles, 28 de noviembre de 2007

HECHOS¡¡¡¡¡


La propaganda de los partidos de los Tripartitos y la mayoría de medios de comunicación oficialista dominantes en Catalunya se han hartado de decir, y parece ser que de mentir, sobre las inversiones de unos y otros gobiernos del Estado en Catalunya. Bien pues resulta que hoy me leo en el e-noticies un artículo sobre las inversiones territorializadas por Comunidades Autónomas y Oh¡ sorpresa resulta que el malvado Aznar, el del bigoti, al que havia que derrotar por el bien de l'espardenya y "les mongetes amb botifarra" dirigió el Gobierno de España que más invirtió en Catalunya. En un informe del "Patronat del Cercle d'Estudis Sobiranistes" se recoge que 2003 ha sido el año de mayor inversión de un gobierno español en nuestra comunidad, los autores del estudio, dicho sea de paso, no son sospechosos de ser amigos de Esperanza Aguirre o de ningún popular.
Resulta que en los últimos años de su gobierno, del Partido Popular, se alcanzaron las mayores cuotas, a las que el gobierno de Rodríguez Z. sólo se acerca ahora en año electoral. Curioso no?
Pues eso, "Hechos son amores y no buenas razones"

martes, 27 de noviembre de 2007

PREMIS BUTACA


Ahir a la nit, vaig assistir a l'entrega dels Premis Butaca a les arts escèniques catalanes. Cal dir que és la primera vegada que he tingut l'oportunitat d'assistir a un acte d'aquest tipus i sincerament em va agradar. Malgrat el cansanci que arrosegava per un vitge llàmpec de cap de setmana, em va agradar força el muntatge i cal felicitar a qui el va realitzar i a qui des de l'Ajuntament de Mataró, no tot han de ser crítiques, ho va portar a la nostra ciutat.

La veritat és que em sonaven moltes cares, ara posar-hi nom vaig ser capaç de fer-ho a ben poques. Que voleu que us digui el meu fort no és el cinema ni el teatre autòctons.

Del contingut en sí, em quedo amb la poca gràcia de la presentació, va tirar dels tòpics de sempre i nomès van tenir valor de posar nom a les seves crítiques a els de sempre, en Losantos, la Presidenta dels madrilenys, a en Boadella, quan podrien apendre d'ell¡, i en Dani Sirera. La resta mencions més o menys encertades als temes d'actualitat a casa nostra però pocs collo... per a posar-hi noms, no sigui que els retirin la mamella de la subvenció. Insoportables també em van resultar les rialles del actor-activista-revolucionari Joel Joan que nomès semblava que voler fer-se notar.

Menció a part em van semblar dos intervencions, les de Carles Flavià a qui li va sobrar tot el que li va faltar als presentadors i va fer una àcida crítica als allà presents i l'actuació de Dani Nel.lo i de la Companyia de Dansa Trànsit amb residència a Mataró.

En fí una experiència agradable.

lunes, 19 de noviembre de 2007

¿CONTINUARÁN TOMÁNDONOS EL PELO?

La semana pasada ha sido una semana llena de despropósitos en el plano político. Continúa el tema de las infraestructuras y se les ve el plumero a algunos personajes, el presidente Zapatero con Z de chapuza que se atreve a hacer coña con el tema de cercanías, los Mossos que reciben órdenes de no hacer nada ante los violentos de extrema izquierda en Barcelona, no vaya a ser que les vuelvan a hacer falta para alguna campaña si el PP gana las elecciones en Marzo. El sr. Alvarez que dice que su organización la U.G.T. no protesta por cercanías para no beneficiar al PP, es decir que le importa más defender a su partido hermano que los cientos de miles de trabajadores que cada mañana nos desplazamos hasta nuestro lugar de trabajo; y Chávez, también con Z que continúa con sus ataques a España, al Rey de todos los españoles y a nuestras empresas.
Sinceramente, y reconozco que mi opinión no es imparcial, todo resulta realmente vergonzoso, os imagináis la que se hubiera liado si en vez de decir lo que dijo Zapatero en el programa de Buenafuente lo hubiera dicho Aznar o Rajoy. ¿Os imagináis lo que hubiera hecho el sr. Alvarez si la ministra de fomento fuese del PP? ¿Os acordáis de lo que llegaron a decir de Julia García Valdecasas cuando las manifestaciones antiglobalización de Barcelona, y los protagonistas fueron los mismos que ahora?
Ante todo ello hecho de menos y envidio a una buena parte del pueblo francés y belga, este fin de semana tanto en Francia como en Bélgica la mayoría silenciosa ha dejado de serlo y han salido a defender a su presidente, Sarkozy, elegido democraticamente y la unidad de su Patria, por la que están la mayoría, en Bélgica.

jueves, 15 de noviembre de 2007

ESTEM, O NO, PER FACILITAR LA VIDA A LA GENT?

Desconeixo quins han estat els motius pels quals alguns dels meus companys polítics de la ciutat van entrar en això que s'en diu política. Jo ho tinc molt clar, crec, servei als mataronins/es i defensar la meva ideologia, i a més per aquest ordre.
Us preguntareu per que faig aquesta introducció, i intentaré respondre. Alguns dels disgustos més grans que he tingut en els 4 anys i poc que fa que soc regidor del nostre Ajuntament han estat lligats a no aconseguir la complicitat necessària per fer petites millores que li facin la vida més fàcil als nostres conciutadans, també haig de dir que quan ho he aconseguit m'he sentit molt feliç. Doncs bé, el passat Ple d'aquest mes vaig presentar una proposta amb l'intenció de que sempre que es facin obres s'intenti aminorar les molèsties als veïns. Venia al cas perque havia pogut comprovar "in situ" com ho estaven passant les persones que viuen a la zona de l'Avinguda del Perú més propera a l'Avinguda d'Amèrica, com en concret al C/ Equador unes persones han tingut durant tot el pont de Tots Sants una petita pala excavadora plantificada devant de la porta de casa seva, per cert m'ha comentat un amic que en sap que aquest vehicle-eina hauria d'estar en un recimpte tancat, i a més a més sortir de casa seva era poc menys que un esport de risc, ja que tot era tancat.
De la mateixa manera demanava que alguns carrers adjacents al Perú fossin reasfaltats ja que l'estat del ferm del carrer és deplorable, sense arribar als socavons de Bellvitge, però amb algun sot important, d'aquesta manera ens estalviaven que d'aquí un temps relativament curt, els veïns tinguessin altre cop el carrer tallat.
Doncs, vet aquí que la resposta del Tripartit mataroní va ser que no a totes dues propostes, una perque segons ens van contestar ja es té en compte i l'altre perque ara no toca.
Sincerament us haig de dir que no HO ENTENC i que cada dia em molesten més algunes coses que no esfan sencillament perque no les pensa un membre del Tripartit.
Jo com us deia em vaig ficar en aquest embolic de la política principalment amb l'ànim de millorar la vida dels meus conciutadans.

martes, 13 de noviembre de 2007

VIOLENCIA EXTREMA


Toda persona de bien no puede por menos que sentirse preocupado por lo que viene sucediendo en los últimos tiempos con la violencia estúpida y sectaria de los ultras. La violencia nunca está justificada ni en el fútbol, ni en un vagón de los ferrocarriles catalanes, ni en una estación de metro, ni en una manifestación contra políticos, ni lanzando piedras a la policia porque no nos dejan "divertirnos" aunque agüemos el descanso de los vecinos ...

La violencia, dijo alguien, es una botella que lanzas al mar y que no se sabe donde va. Ciertamente es así, por lo que se trata de evitar que se llegue a producir, por eso no entiendo porque se toleran algunas manifestaciones bajo ningún concepto. Tampoco entiendo la connivencia de alguna izquierda con determinados grupos anti-sistema, ni la formación negada en valores y absolutamente sesgada que están recibiendo nuestros hijos.

Para ser justos, creo que tampoco se puede olvidar el papel de las familias, la laxitud y dejadez con que muchas de ellas ejercen su labor de padres me parece una irresponsabilidad.

Lamentablemente y mientras no se actúe en todos esos frentes iremos viendo episodios como el del domingo en el metro de Legazpi de Madrid, o en el área de servicio de Bérgamo, en Italia. Con consecuencias irreparables y destrozan o siegan unas vidas demasiado jovenes y por mucho por vivir como para perderse de una manera tan estúpida.