miércoles, 30 de abril de 2008

LA MOBILITAT A LA COMARCA


Com ja he comentat alguna vegada tinc l'honor de representar al Partit Popular al Consell Comarcal del Maresme com a Portanveu. La veritat és que la majoria de temes que tractem són de pur tràmit, però hi ha un que resulta apasionant i que de tràmit en té ben poc, es tracta del futur de les infraestructures de mobilitat de la Comarca.


El tema és de plena actualitat ja que aquests dies s'ha signat un conveni de traspàs de la titularitat de l'antiga N-II des de l'Estat a la Generalitat. Aquest fet que en sí és positiu té però aspectectes que no em deixen de preocupar.


El primer de tot és que moltes vegades el tenir competències no vol dir ser més competents, no voldria desviar-me del tema però és un fet que tenir les competències en seguretat o educació no han significat tenir millors índexs de delinqüència o tenir joves més i millor formats per Catalunya. És per això que el fet per sí sol no em sembla trascendent.


El segon aspecte que em preocupa és que es trenqui el difícil consens obtingut en aquest tema durant anys per parts de tots els partits polítics amb representació al Consell. Malauradament i a dia d'avui aquest consens s'ha trencat i no veig per qué ens hem d'esforçar els partits de l'oposició en mantenir una posició comuna amb un Govern que ni tan sols és capaç de mantenir la mateixa posició entre els seus membres. A més personalment crec que en aquest territori tan marcat pel nacionalisme serà difícil trobar un consens també al territori. El nacionalisme petit, de poble, quasi bé diria "pueblerino" en el qual tothom mira pels seus interessos i és incapaç de mirar per l'interés general és massa arrelat com per que molts alcaldes no sucumbeixin a les queixes i protestes dels seus veïns i estic segur que aquestes protestes hi seran.


També em preocupa el fet de que es deixi de banda la visió general de la mobilitat vista com un tot, on cal prioritzar la millora del transport públic, i on s'han de prendre mesures disuasòries millorant el transport públic per tal de que el personal s'adoni de que surt guanyant deixant el cotxe a casa. Igualment em sembla preocupant que els vulgui incidir encara més sobre el territori, quan ja tenim una Comarca molt trinxada.


En definitiva, i sota el meu punt de vista, hi ha una sèrie de prioritats que semblen que a dia d'avui no tots tenen clares. La solució als problemes de mobilitat passen per:

-Millora i potenciació del transport públic, millora de les freqüències del tren, més estacions i millor situades a les poblacions, carrils Vao pels busos, i per qué no, nous mitjans de transport públic, pensem que tenim el metro i els tramvies a tocar el Baix Maresme, a Sta. Coloma, Badalona i St. Adrià.

-Supresió del peatge de l'autopista pels residents a la comarca, peatge que està sobrerament pagat i que ja hauria d'haver desaparegut si no hagués estat per que un ministre anomenat Josep Borrell va negociar l'allargament de la concessió a la Caixa.

-Millora de la conectivitat entre els pobles de mar i els de Dalt. El 70% del trànsit de la N-II és a dia d'avui d'interconexió entre els pobles veïns, per tant dubto molt que aquestes persones deixin de fer-la servir per molt que fem una via alternativa paral.lel.la a l'autopista.


Resumint és la meva visió, que a més no difereix substancialment de la resta de grups polítics, per tant espero que siguem capaços d'incidir sobre la Generalitat pel bé dels Maresmencs si no la veritat és que no li trobo gaire sentit a la dedicació política.

viernes, 18 de abril de 2008

CON T DE TRASVASE


Ya me he referido alguna vez a la superioridad que yo creo que tiene la izquierda sobre la derecha en el plano comunicativo, para mí esta superioridad va más allá de un absoluto control de los medios, Catalunya es el ejemplo más claro de ello, y también se manifiesta en la utilización del lenguaje.


El trasvase del agua del Ebro es ahora una captación temporal de agua para realizar una aportación temporal de agua en la interconexión de cuencas y llevar agua a la ciudad de Barcelona. Yo creo que de lo que es una captación es del pelo de los barceloneses, catalanes y españoles.


El traer agua a Barcelona desde el Ebro es algo que ya preveía el Plan Hidrológico Nacional, ahora se dice que el agua que se trae es un excedente del riego, y en el PHN sólo se contemplaba el trasvase si se garantizaba un caudal mínimo que permitiese la viabilidad del ecosistema del Delta, que por cierto, está en riesgo porque estos no han hecho nada para preservarlo frente al avance del agua del mar.


El dinero para hacerlo venía en buena parte de Europa, ahora en otro equilibrio lingüístico más se ha llegado a decir que lo pagará el Estatut. Es impresionante o como dice un amigo mío "pa mear y no echar gota".


En fin que la T de trasvase es la misma que la de Timo, Taimado o Tonto que es como se han quedado algunos ciudadanos que no entienden nada. Por cierto la cara de los 3 de la foto que os pongo tampoco tiene desperdicio, ¿Os suenan? pues se manifestaban contra el Plan Hidrológico Nacional.

miércoles, 16 de abril de 2008

20 ANYS DE CONSELLS COMARCALS


El passat divendres es van celebrar els 20 anys dels Consells Comarcals. La veritat és que es tractava d'una festa maca en un lloc idil.lic i amb bona companyia. Lamentablement per qüestions personals no va ser tan maco, degut al susto que ens va fer passar,involuntariament, el nostre amic Pau Mojedano que sortosament ja es troba a casa i molt millor, des d'aquí una abraçada per en Pau.


Però tornem al tema que ens ocupa, els Consells Comarcals. Jo moltes vegades he dit que són una administració sobrera, que a Comarques com la nostra, amb poblacions mitjanes o grans té poc sentit. Que s'ha convertit en una oficina de col.locació dels companys de Partit del Govern que no tenen feina i que fora bo que es repensesin i fins i tot que desapareixin allà on no siguin necessàries.


S'hauria de repensar tant el seu àmbit d'actuació, les seves competències, el seu paper de lideratge comarcal i les seves funcions.


Anem per parts, àmbit d'actuació, perque no totes les comarques són iguals, tenen la mateixa tipologia de poblament ni tenen les mateixes necessitats. Poc té a veure una comarca com el Maresme, amb l'Alt Empordà, amb les comarques de l'Ebre o amb una del Pirineu, és per això que crec que a realitats diferents no es poden donar solucions iguals.


Les competències, algunes que poden donar altres administracions i per tant alleugerir la despesa pública. No sé quin sentit té que la Generalitat ens doni diners per als menjadors o el transport escolar que automàticament van a parar als municipis, quan això es podria fer sense intermediaris. En canvi no hem aprofondit en d'altres temes que si que són cabdals per una comarca o per poblacions veïnes, com poden ser compartir el sòl industrial o la vivenda protegida. Quan la població es mou més que mai algú hauria de contemplar la possibilitat de que poblacions veïnes tinguessin la possibilitat de compartir estratègies en camps que sens dubte afecten a totes dues, tres o quatre poblacions. Estic pensant en el cas de la vivenda protegida i que perfectament podriem compartir estratègies Mataró, Llavaners, Cabrera, Argentona i Dosrius, és més penso que fora bo que es fes.


El paper de lideratge comarcal, si aquest lideratge ha d'existir, hauria d'ésser més clar. Exemples com els canals de la TDT fan que en dubti seriosament.


Les funcions ja les he enunciat anteriorment, a l'actualitat és cert que es donen serveis però crec que haurien d'ésser aquells que cap altra administració pot donar, se mers mitjancers de subvencions em sembla que no té sentit i són un cost més pel ciutadà.
No vull però acabar aquest escrit sense oblidar la intervenció sincera i valenta del Diputat i ex-President del Consell Comarcal del Maresme Manuel Mas i Estela. Va fer una intervenció com us dic poc correcta políticament parlant, va dir el que pensava sobre els Consells en un marc en el que tothom esperava que només es parles de les meravelles Comarcals. Em va semblar l'únic interessant políticament parlant de la nit. Felicitats, doncs, Manel.

martes, 8 de abril de 2008

INTENSITIES a Can Palauet


INTENSITIES. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical.


Aquest és el títol de l'exposició que es va inaugurar el divendres 4/4 a Can Palauet, sincerament, a mí totes aquestes coses o m'agraden o no m'agraden. O m'interessen o no. No tinc criteri suficient com per opinar amb un mínim de rigor sobre aquests tipus d'art.


Si que em sembla però interessant la relació entre art i música. És un punt de vista que trobo que pot donar joc.


Sobre el que sí puc opinar i de fet ho faig és sobre que no hi hagués cap autoritat mataronina a l'inauguració. El Regidor de Cultura estava excusat i segur que tenia uns mutius prou justificats, però que no hi hagués ningú més que aquest humil regidor de l'oposició que els escriu aquestes ratlles no em sembla de rebut. No voldria entrar en el que cobrem cadascú de l'erari públic, però si que vull denunciar que si l'exposició no mereixia la pena com per estar a la seva inauguració tampoc ho valia per enviar les corresponents invitacions a la correspontent despesa econòmica que paguem tots els mataronins.

lunes, 7 de abril de 2008

ANA IRIBAR


La familia de Goyo Ordóñez continúa siendo un ejemplo para todos los que creemos que de lo mejor que ha tenido esta democracia han sido las víctimas del terrorismo, muchas veces me pregunto que hubiera pasado si alguna vez alguno de ellos se hubiera tomado la justicia por su mano, no haciéndolo han hecho sin duda un gran favor a la joven democracia española. Además on un recuerdo imborrable de no puede haber una rendición ante los asesinos.


Primero fue Goyo, cuando le asesinaron quien mantuvo la firmeza de los Ordóñez fue su hermana Consuelo, luego María SanGil que era su asesora en el Ayuntamiento de San Sebastián y ahora su viuda Ana Iribar quien el sábado durante un acto de reconocimiento a la memoria de Goyo le recordó al lendakari que aquellos que le bailan el agua a los etarras no merecen más qu el mayor de los desprecios.

jueves, 3 de abril de 2008

...Y VAMOS VIENDO LA LUZ




Hace unas semanas os decía que estaba muy preocupado por la salud de una buena amiga. Por fin y gracias a Dios todo parece que va mejorando. La esperanza parece que es un hecho, por lo que estoy junto con los míos muy contento. Animos que lo celebraremos.

H2O


Hay un dicho castellano que dice que "Quien escupe al cielo le cae en la cara" esto deben estar pensando algunas de las muchísimas personas que se opusieron al Plan Hidrológico Nacional. La situación de sequía, me ahorro lo de pertinaz por las reminiscencias que el adjetivo conlleva, que hace tiempo estamos padeciendo ha puesto otra vez en el candelero el tan traído y llevado Plan.


Se hizo mucha, demasiada, demagogía con el PHN, no se dudó en enfrentar a las diferentes comunidades, se insultó directamente a algunas de ellas llamándoles especuladores, nuevos ricos, malgastadores, insolidarios... y no sé cuantas lindezas más. Por que no decirlo, se explicó poco y mal por parte de sus partidarios y se utilizó como arma política por parte de sus detractores. Pero el tiempo pone al final a todos y a todo en su sitio, y ahora nos estamos dando cuenta cuan necesario era el acometer las obras que en él se recogían.


Ahora vemos como los inventores de subterfugios verbales, eufemismos y artistas en el difícil arte de enmascarar el nombre de las cosas, no tienen más remedio que decir la verdad, eh sr. Zapatero, ahora la necesidad de agua hace imprescindible el acometer trasvases, llamenle como quieran pero son trasvases de agua desde donde la hay a donde hace falta para apagar la sed y las necesidades de las ciudades más grandes. Barcelona necesita agua y eso estaba previsto en el PHN, durante 5 años no han hecho nada. En la última campaña electoral lo han vuelto a utilizar, segundo debate Zapatero-Rajoy, cuando Zp preguntaba a Rajoy que si ganaba haría el trasvase, él sabía que el trasvase era necesario, lo sabía y calló y además sabía que se estaba estudiando.


Al final como digo el tiempo pone a cada uno en su sitio, aunque mientras tanto ha ganado tiempo para ganar las elecciones, y le llamaban bambi.


Mención aparte merecen los de Iniciativa, la labor del Conseller Baltasar es impresentable, como lo fueron en su momento las Mociones que se presentaron en los Ayuntamientos, Mataró incluido, por parte de esta formación contra el PHN. Espero que el seguidismo de los socialistas les pase aún más factura electoral. Lo que hay que hacer para que una hija tenga un buen puesto de trabajo¡¡¡


En fin, como dijo este buen señor recemos a la Moreneta para que llueva.