EN LOS MUNDOS DE YUPI

Dudaba sobre como titular este post, entre los mundos de Yupi o Un Gobierno en el Mataró de las Maravillas. Ayer mientras se desarrollaba el Pleno de Presupuestos me perplejidad iba en aumento y pronto pasé del malhumor por haber llegado tarde por culpa de un camión atravesado en el cinturón litoral a la perplejidad por lo que iba escuchando.

El Gobierno hablaba del mejor de los mundos posibles, otros estaban anclados en la época de los Almogàvers i como siempre todo es culpa de Madrid, de España y de no sé que contubernio que hace que en Catalunya nuestro gobernantes gasten mucho y mal y gestionen peor. Tampoco entendí muy bien el papel del Portavoz de CiU,persona a la que creo muy válida pero que no entendí ayer en su intervención. Por último y creo que como desde ya antes del inicio de la Legislatura quedó claro que uno de las cabezas mejor pensantes de nuestra ciudad es Pau Mojedano, creo que es de los pocos que sabe hacia donde y como debe ir el Mataró del futuro.

Por motivos obvios ni me gustaron ni comparto las intervenciones de la CUP, pero tampoco me gustó la intervención del portavoz socialista, el sr. Bassas, utilizó datos del recientemente publicado informe de coyuntura que literalmente son contradictorios con lo que allí se dice. Habló de más y mejor empleo cuando las cifras de empleo de los más débiles socialmente, los mayores de 45 años y las mujeres van empeorando informe tras informe. Habló de que habían crecido las medianas empresas, cuando lo cierto es que en el informe dice que crecen las más pequeñas en la última decada en un número importante.

En definitiva creo que el ánimo con el que se encaró ayer el Presupuesto y el Pla de Actuació Municipal no es el mejor para una situación que cuando menos ofrece serias dudas sobre la viabilitat de un futuro optimista.

(fotografía extraida del Capgros Digital)

UNA MICA D'HUMOR

Amb la que està caient no es vindrà malament agafar-nos les coses (cues, esperes...) amb una mica d'humor tal i com han fet els nois/es de NNGG de Catalunya.

PUES ESO.

QUASI EL 40% SE SENT ESPANYOL
Menys del 20% dels catalans vol la independència

Un 18,5% vol un Estat independentEl darrer baròmetre del mes d'octubre del Centre d'Estudis d'Opinió assegura que el 34,2% dels catalans creu que Catalunya hauria de ser un Estat federal dins d'Espanya, mentre que el 35% opten per seguir sent una comunitat autònoma i un 18,5% un Estat independent. El sondeig també indica que el 39,5% dels catalans se senten tant espanyols com catalans, mentre que el 29,5% se senten més catalans que espanyols i el 18,5% només catalans. D'altra banda, un 3,9% se sent només espanyol i el 4,5% es senten més espanyols que catalans.
(Notícia extreta de www.e-noticies.com)
Doncs, res més a dir, ara el que cal és que les institucions catalanes ho siguin de tots els catalans i reflecteixin la realitat de la majoria de catalans.

EL QUE PASSA A MATARÓ NO PASSA ENLLOC

Tinc un bon amic amb qui comparteixo afició pels canaris i l'amor per Mataró. En Ramon, ja passa els 70 i és un mataroní de tota la vida, que com us dic s'estima la ciutat on va nèixer, l'ha vist canviar, l'ha vist passar dels 20.000 habitants, dels 50.000 dels 100.000. Les ha vist de tots colors i les ha passat de tots colors. Ell va ser un dels primers afectats per la crisi del tèxtil, treballava en una de les empreses més grans dedicada a la confecció de mitges i mitjons.

Doncs bé, en Ramon viu devant de Can Fabregas i de Caralt en un xamfrà del carrer Biada amb la Ronda. L'altre dia des del balcó de casa seva en deia que no entenia res del que estava passant amb la vinguda del Corte Inglés, m'ensenyava l'estat de les naus, la brutícia que s'hi amuntega i l'estat lamentable i ruinòs de la construcció.

Em confesava que si allò haguès caigut pels efectes d'alguna tempesta ningú no s'hagués preocupat i ho hagués trobat el més normal del mòn. Em manifestava la seva sorpresa pels "bandazos" que tota la qüestió anava donant:catalogació, descatalogació, protecció, enderrocament, canvi d'ubicació, reconstrucció...

Tot prenent un café varen arribar a tres conclusions:

El Corte Inglés ha de venir a Mataró per la injecció econòmica que suposarà pel teixit econòmic de la ciutat.

S'ha de garantir que l'impacte al petit i mitjà comerç local sigui el menor possible, és més hauria de suposar un incentiu per que des de les instàncies municipals es crees un programa per la seva modernització tot concertant aquest programa amb les Associacions de Comerciants, de la mateixa manera s'hauria d'apaigavar els problemes de trànsit que la presència de la gran superfície de ben segur crearà.

I l'última, està fins al monyo de veure la brutícia i l'estat lamentable de la nau.

Jo com de costum no puc estar-hi més d'acord amb ell.

FINS DALT DE TOT¡¡¡¡¡

Acabo d'arribar a la feina, Mataró-Sant Boi 2hs. i 30 min. és a dir, per fer més o menys 45 kms. he viatjat a la estratosfèrica velocitat de 9 km/h, a més d'haver pagat el peatge de l'autopista del Maresme. Sincerament estic fins als... La sortida de Mataró Oest taponada, per quan la nova entrada al Mata-Rocafonda? això també és culpa de Madrid o del PP?

Només sortir del peatge embús a la mateixa autopista, per què he pagat a La Caixa un peatge que no m'ha servit de res? això també és culpa dels nacionalistes espanyols? nova ser un ministre català i socialista, un tal Borrell qui va allargar la concessió d'un peatge que ja hauria d'estar fora? pel camí cartells de: AMB PLUJA, MODEREU LA VELOCITAT. estan de conya¡¡

I jo que en pensava que nomès hi havia "atascos" de trànsit a Madrid per culpa de les obres d'en Gallardón.

A la ràdio, canviant de freqüència anava sentint a RAC-1 en Manuel Cuyàs que parlava de la Renfe, tres quarts del mateix. A sobre un conseller roig, verd, lila i no sé quants colors més parlava de disminuir la velocitat a 80 km/h. a l'àrea metropolitana. Com diem en castellà "Mi reino" per poder fer el meu trajecte a la meitat cada dia.

De tota manera com a bon cristià no perdo la fe en que algun dia tindrem un transport públic com cal i desprès de 20 anys de menjar-me la caravana cada dia podré anar a la feina en tren llegint el diari comodament.

Que tingueu un bon dia.