EL QUE PASSA A MATARÓ NO PASSA ENLLOC

Tinc un bon amic amb qui comparteixo afició pels canaris i l'amor per Mataró. En Ramon, ja passa els 70 i és un mataroní de tota la vida, que com us dic s'estima la ciutat on va nèixer, l'ha vist canviar, l'ha vist passar dels 20.000 habitants, dels 50.000 dels 100.000. Les ha vist de tots colors i les ha passat de tots colors. Ell va ser un dels primers afectats per la crisi del tèxtil, treballava en una de les empreses més grans dedicada a la confecció de mitges i mitjons.

Doncs bé, en Ramon viu devant de Can Fabregas i de Caralt en un xamfrà del carrer Biada amb la Ronda. L'altre dia des del balcó de casa seva en deia que no entenia res del que estava passant amb la vinguda del Corte Inglés, m'ensenyava l'estat de les naus, la brutícia que s'hi amuntega i l'estat lamentable i ruinòs de la construcció.

Em confesava que si allò haguès caigut pels efectes d'alguna tempesta ningú no s'hagués preocupat i ho hagués trobat el més normal del mòn. Em manifestava la seva sorpresa pels "bandazos" que tota la qüestió anava donant:catalogació, descatalogació, protecció, enderrocament, canvi d'ubicació, reconstrucció...

Tot prenent un café varen arribar a tres conclusions:

El Corte Inglés ha de venir a Mataró per la injecció econòmica que suposarà pel teixit econòmic de la ciutat.

S'ha de garantir que l'impacte al petit i mitjà comerç local sigui el menor possible, és més hauria de suposar un incentiu per que des de les instàncies municipals es crees un programa per la seva modernització tot concertant aquest programa amb les Associacions de Comerciants, de la mateixa manera s'hauria d'apaigavar els problemes de trànsit que la presència de la gran superfície de ben segur crearà.

I l'última, està fins al monyo de veure la brutícia i l'estat lamentable de la nau.

Jo com de costum no puc estar-hi més d'acord amb ell.