CAP DE SETMANA DE CONGRES

Durant aquest cap de setmana s'ha desenvolupat el XII è Congrès del Partit Popular de Catalunya. Certament ha esta un Congrès diferent als altres als quals he tingut l'oportunitat de participar-hi. Per primera vegada s'enfrontaven dues candidatures, encara que recordo que quan va ser elegida Presidenta Provincial la Dolors Montserrat també va haver-hi un cert rebombori, però va ser previ i finalment va ser escollida en candidatura única, recordo perfectament que el dia que es casava el seu fill.

Com és públic, per què així ho he fet saver a qui m'ha preguntat, he recolzat a l'Alícia Sánchez-Camacho, juntament amb altres compromisaris de Mataró i el Maresme. Fins avui mateix ho he fet per què qui era el meu candidat, En Dani S. m'ho va demanar i per un exercici, entenc jo de responsabilitat. Ser per pròpia experiència que és molt dur quedar-te en el camí d'una il.lusió tan gran com és dirigir l'organització que tant estimes, per això, avui encara tinc en més alta consideració a en Dani, és un senyor i ahir va fer un discurs de chapeau.

Pensava que el que menys li convé al meu partit són aventures extranyes ni enfrontaments, avui, vist el que he vist no només ho penso si no que em ratifico plenament. Com us he dit, el meu President a Catalunya, el tenia molt clar, igualment també tenia clar qui no volia que ho fos. Algú es pot preguntar per què no em seduïen els cants de sirena de la Montse Nebrera, crec que no és difícil d'entendre, fins ahir no em van agradar les seves paraules, "el meu projecte pel PPC soc jo", jo que he enganxat cartells d'en Vidal-Quadras, de l'Alberto Fernández, d'en Josep Piqué, d'en Joan López, d'en Pau, de l'Aznar, d'en Rajoy, del Mayor Oreja, de la Dolors Nadal, de la pròpia Montse... no estic al PP per cap projecte personal de cap d'aquestes persones, per molt que les pugui apreciar i fins i tot admirar a algunes d'elles, estic perque crec en el que representa militar en el Partit. Ahir però vaig tenir dos motius més per no votar-la, el primer el comportament d'alguns dels seus seguidors, que em van semblar "hooligans" de qualsevol esport, bé per ser exactes, m'han recordat a aquells seguidors del Barça o del Madrid que quan el seu equip va malament desitjen que encara vagi pitjor per que quan pitjor millor per a ells, i l'altre la seva afirmació de que el PP és un partit de perdedors, em va sembla una afirmació fora de lloc i no entenc que hi fa ella en un partit de perdedors, em van venir a la memòria els companys Paco Cano i Ruiz Casado assassinats per ETA, ells també van deixar la seva vida per un partit de perdedors?

Però no tot ha esta desagradable, hi ha alegria.

S'ha desmentit a aquells que sí o sí denunciaven la manca de democràcia interna, la hi ha hagut i amb màxima mesura, les dues candidates s'han expressat lliurament, bé, l'Alícia no del tot, i finalment han parlat les urnes, recordo que en Zp va ser escollit per nomès 9 vots com a primer secretari del seu partit.

S'ha sigut d'una educació exquisida amb els invitats de tots els Partits Polítics de l'arc parlamentari català, per cert he tingut l'oportunitat de saludar a en Ramon Camp que representava a Convergència.

Crec que tenim Presidenta, és a dir, crec que l'Alícia pot fer carrera al front del PPC, de fet m'ha agradat el to i el contingut del seu discurs, i a més, crec que és molt conscient que és molt el que s'ha de millorar al partit.

Finalment, en el plànol personal, he estat designat membre del Comite Executiu, la qual cosa m'omple d'orgull, quan en Joan López em va demanar fa anys que li donés un cop de ma i que m'afiliés al PP no podia ni somiar que avui tindria aquesta responsabilitat. Certament em sento molt feliç, i des d'aqui li vull donar les gràcies a ell per l'amistat que tenim.